Quan es contracta una empresa professional de control de plagues, vostè contracta un servei que ha d’adoptar les mesures més adequades per a prevenir i/o controlar la plaga, i no es contracta forçosament una aplicació de plaguicides.
L’empresa ha d’estar inscrita en el Registre d’establiments i serveis plaguicides per a fer tractaments de desinsectació i desratització.
Només es poden utilitzar els plaguicides registrats i autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum.
Carnet DDD
El personal que realitza les aplicacions ha de tenir per obligació el carnet d’aplicador de tractaments DDD, que facilita el Departament de Sanitat i Seguretat Social.
La persona responsable del tractament ha de tenir el carnet d’aplicador de nivell qualificat i el personal auxiliar del tractament, el carnet de nivell bàsic.
El responsable de l’aplicació l’ha d’informar prèviament del tractament que realitzarà i, especialment, del termini de seguretat que cal respectar i de la necessitat de ventilar el local abans de tornar a utilitzar-lo.
Li ha de donar un document on s’especifiqui, com a mínim, la informació següent:
- Les dades de l’empresa que realitza el tractament (nom i número d’inscripció en el Registre.
Identificació de la superfície o del local que fa falta tractar.- Especificació de la plaga a tractar.
- Plaguicides utilitzats: nom, número de registre i quantitat aplicada.
- Tipus de tractament i tècnica d’aplicació del plaguicida.
- Mesures de precaució i seguretat que s’han de prendre després l’aplicació.
- Termini de seguretat.
- Dia i hora d’inici i finalització del tractament.
- Nom i signatura del responsable tècnic i data d’expedició del seu carnet d’aplicador de nivell qualificat.
Norma UNE335
Les classes de risc d’atac biològic en la fusta (UNEIX EN 335)
Durant prop d’un segle, la fusta ha estat relegada al nostre país a un paper secundari, sent utilitzada fonamentalment en obres de circumstància i en la fabricació de cintres i encofrats.
Les causes fonamentals cal buscar-les en la política econòmica general i en un cert menyspreu pels materials tradicionals a favor de les noves tecnologies de l’estructura metàl·lica i els formigons armats i pretesats.
A això cal afegir el mal ús, tractament i manipulació de la fusta que es va emprar en les dècades dels 60-70.
La irrupció en el mercat de les estructures de fusta laminada ha fet que, sumat al bon fer de les noves tecnologies i productes protectors existents en l’actualitat, es produeixi una demanda cada vegada major de la fusta com a ús arquitectònic.
No obstant això, avui existeix un gran desconeixement de tota la problemàtica que s’ha de donar per a poder prescriure aquest material en la construcció. Per tal motiu creiem que amb aquest article posarem un gra de sorra sobre com començar a saber el més important d’aquest material.
Aquesta norma UNE en 335 estableix cinc classes de risc que es corresponen amb les diferents situacions de servei en les quals pot estar exposada la fusta i els seus productes derivats.
Així mateix, s’indiquen els agents biològics que corresponen a cada situació. El proscriptor pot utilitzar la norma per a identificar la classe de risc d’una situació de servei determinat des d’un punt de vista físic i geogràfic.
La llista següent és la base principal del coneixement dels arquitectes per a poder determinar els agents biològics que poden atacar a la fusta en una situació.
L’arquitecte pot llavors considerar el tipus i la durada de la prestació requerida, seleccionar un nivell apropiat de durabilitat i assegurar-se que la fusta o producte derivat de la fusta ofereix aquesta durabilitat.
- Classe de risc 1: Situació en la qual el component està sota coberta, completament protegit de la intempèrie i no exposada a la humitat.
- Classe de risc 2: Situació en la qual el component està sota coberta i completament protegit de la intempèrie, però en la qual es pot donar ocasionalment una humitat ambiental elevada (la humitat ambiental elevada pot conduir a una humectació ocasional però no persistent).
- Classe de risc 3: Situació en la qual el component es troba a descobert però no en contacte amb el sòl. Pot o no estar permanentment exposat a la intempèrie, però en qualsevol cas sotmès a una humidificació freqüent.
- Classe de risc 4: Situació en la qual el component està en contacte amb el sòl o amb aigua dolça i exposat a una humidificació permanent.
- Classe de risc 5: Situació en la qual el component està en permanent contacte amb l’aigua salada.
Consulti des d’aquesta pàgina amb el departament comercial de Ibertrac per a ampliar està informació, o cridi’ns directament al 934 393 104.